FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atacar bruscament (algú o, especialment, un edifici, una fortalesa, etc.). Uns lladres els varen assaltar a la recolzada de més enllà del pont. Assaltar un banc. Assaltaren coratjosament la trinxera. Envair impetuosament, a viva força. Obertes les portes, el públic [...]
v tr 1 asaltar, saltar, atacar, acometer. 2 invadir, irrumpir en. El públic de les grades assaltà la tribuna, el público de las gradas invadió la tribuna. 3 fig [sobrevenir] asaltar. Una idea l'assaltà, le asaltó una idea. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 saltejar, assaltar per robar. escalaro donar l'escalada. Escalar una fortalesa. Donar l'escalada als murs de la ciutat assetjada. atacar. 2 envair. 3 Fig. acudir-se, sobrevenir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'assaltar. Donar l'assalt a l'enemic, a una fortalesa. Prendre per assalt. Rebutjar l'assalt. En esgr., combat amistós entre dos tiradors. Un assalt d'armes. Període de tres minuts dels que constitueixen un combat de boxa. [...]
.; tret de derivats d'un mot començat amb els prefixos a- (no negatiu), des- i dis-(negatius), re-: assaltar, assenyat, dessalar, dissort, ressò, ressembrar (però amb s resecció)
c davant de e, i: cacera, decidir; Llúcia, Vicenç, etc.
ç davant de a, o, u: maça, peça, lliçó, traçut, etc.
Entre [...]